Dies dolents per l’unicorn de l’Àrtic

 Els canvis en la forma de vida dels esquimals, els inuit, estan posant en perill al narvals –Monodon monoceros-, els mítics mamífers marins dotats d’un llarg ullal de fins 3 metres que vien en els mars del Pol Nord. La cultura dels inuit, un poble de l’Àrtic canadenc, està íntimament lligada a la caça de narvals, els que obtenen aliment i marfil. Ara, aquesta caça ha deixat de ser sostenible. Els joves esquimals no han aprés les tècniques tradicionals dels seus adults i és freqüent veure’ls dispara a les balenes de forma indiscriminada.Després, aconseguir una peça és difícil inclús per al més expert: per que el narval no s’enfonsi, se li ha de donar a l’espia o en el cervell just quan omple d’aire els pulmons i, si queda ferit, es probable que escap i mori més tard. Segons uns informes, a Canadà es caçen uns 500 exemplars cada any, però a més centenars d’ells desapareixen sota les aigües.Les xifres no permeten parlar d’extinció, en l’Àrtic viuen de 40.000 a 70.000 narvals, però la Convenció sobre el comerç internacional d’espècies amenaçades (CITES) alerta del perill que corren si no es controla la venta dels seus ullals, a 125 dòlars cada 30 centímetres. En l’oest de Groenlandia la població de narvals ha passat de 10.500 en 1986 a 1.500 en 2003, pel que el govern ha limitat a 385 en nombre de alenes que permeten matar cada any.El pas següent és que els caçadors es comprometin a seguir les antigues regles del joc, les mateixes que han permès el desenvolupament de la cultura esquimal, en la que els animals tenen un paper fonamental.