L’esser viu més gran del planeta

  Al contrari del que molta gen pensa, la balena blava no és l’ésser viu més gros del planeta: actualment hi ha el fong sapròfit comestible Armillaria ostoyae (anomenat “bolet de la mel”) que viu a un parc nacional dels Estats Units i que és, l’ésser viu més gran del planeta.
Se’l coneixia des de fa algun temps, però no s’havia descobert, fins fa poc, que de lo gran i immens que era aquesta espècie de fongs, era el responsable de la mort de grans masses d’arbres perennes. Aquest fong medeix més de 5 kilòmetres de llarg i el seu pes s’estima que pot superar les 7000 tonelades.

 

En un cas, quan els silvicultors van tallar un arbre infectat, van descobrir en el seu interior filaments extensibles de color blanc, anomenats micelis, que extreien aigua i carbohidrats de l’arbre per a alimentar el fong.
Els investigadors, recollien mostres del fong en múltiples punts en una àrea molt àmplia, i n’analitzaren els ADN; descobrint que totes pertanyien al mateix organisme.

Fins a l’agost del 2000, es pensava que l’organisme viu més gros del planeta era un fong de la mateixa espècie (Armillaria ostoyae) que cobria una àrea de 1.500 acres (600 hectàrees) descobert a l’estat de Washington. Però aleshores, experts micòlegs van suposar que si un Armillaria tan gran vivia a Washington, n’hi podrien haver més.
I efectivament, acabant amb el Bosc Nacional de Malheur a les Blue Mountains de l’est d’Oregó n’hi havia un. Els investigadors es quedaren meravellats davant la gegantesca magnitud del descobriment: és creu que aquest fong cobreix una superfície total de més de 2.200 acres (890 hectàrees) i podria tenir una edat de 2.400 anys. Els científics, però, encara no han començat a estimar-ne el pes.
L’Armillaria creix i s’estén, principalment, de forma subterrània. Per tant, la major part de l’organisme està sota terra i fora de vista.
Ocasionalment, durant la tardor, aquest espècimen envia alguns bolets de color daurat (d’aquí el nom de “bolets de mel”) a la superfície. Aquests bolets són comestibles però, aparentment, no gaire saborosos.
A causa del clima, el espores tenen dificultat per establir nous organismes, fet que ha deixat via lliure als arbres que ja existien abans.

Un rosegador gegant que pesava una tonelada

  Un equip de paleontòlegs han descobert a Uruguai el crani fossilitzat d’un rosegador gegant que aproximadament tenia la mida d’un automòbil. L’animal era tan gran que probablement passava gairebé tota la vida semisubmergit en aigua com passa amb els hipopòtams per reduir l’estrès derivat del seu enorme pes.
Els paleontòlegs que van trobar el fòssil creuen que data de fa entre dos i quatre milions d’anys. El rosegador, batejat com Josephoartigasia monesi, va ser descobert per Andrés Rinderknecht, del Museu d’Història Natural i Antropologia de Montevideo i Ernesto Blanco, de l’Institut de Física de la capital uruguaiana, que van informar de la troballa a la revista Proceedings of the Royal Society.
Monesi pesava de mitja a una tona i els espècimens majors de l’espècie podien arribar a 2,5 tones, pesos aproximats als dels hipopòtams. L’espècie havia de mesurar uns 2 metres de llarg i 1,5 d’alt, i tenia a més un incisius de més de 30 centímetres, dels quals 10 centímetres sobresortien de la boca. Segons Blanco, les incisius, molts més grans que els necessaris en un animal herbívor, potser s’utilitzaven per enderrocar arbres o lluitar contra els animals de presa.
Sembla que la rata gegant menjava plantes aquàtiques i fruits i el seu hàbitat era normalment un bosc prop de l’aigua fresca, segons creuen els seus descobridors. A més, el rosegador compartia la terra amb felins i aus depredadores gegants que no volaven, però que arribaven a velocitats de vertigen, i de les quals el rosegador tenia, potser, que protegir a les seves cries.
El crani pertany a un tipus de rosegadors que inclouen l’actual paracaná i que durant els períodes miocè i pleistocè del planeta, ara fa entre 2 i 23 milions d’anys, van patir una explosió en la seva evolució que va donar lloc a moltes espècies que viuen avui dia en diferents països d’Amèrica del Sud.