La marmota alpina

Si demanem informació sobre les marmotes als avis que antigament pasturaven els ramats arreu dels Pirineus tindrem la sorpresa que, molts d’ells, no en saben pràcticament res, i no és d’estranyar, ja que la reaparició de la marmota a la serralada és relativament recent. La troballa de restes fòssil d’aquesta espècie en diferents jaciments arqueològics en demostra l’antiga presència. No obstant així, es calcula que al final del pleistocè, ara fa uns 15.000 anys, les marmotes de les nostres contrades s’extingiren totalment. El motiu fou, segurament, un augment important d les zones arbrades arreu del Pirineus, cosa que en reduïa l’hàbitat favorable i les feia molt més vulnerables als predadors.

No és fins a l’any 1948, quan un caçador i naturalista francès, Marcel Couturier, va decidir introduir marmotes novament als Pirineus. Les marmotes utilitzades per aquesta introducció provenien dels Alps, i el principal motiu del seu alliberament va ser el de desviar l’atenció i reduir la predació que exercia l’àguila daurada sobre els cabrits d’isards, introduint-hi una nova i “suculenta” presa potencial. Més tard, des del Parc Nacional dels Pirineus a França, es va reforçar aquesta introducció justificant que la marmota podia servir per proveir d’aliment l’amenaçada població d’ós bru dels Pirineus. Sigui com sigui, fins a l’any 1983, s’estima que s’havien alliberat al Pirineus francès uns 500 exemplars, però com que la marmota prefereix els vessants sud de les muntanyes, cap a finals dels seixanta, la major part ja s’havia desplaçat cap al territori peninsular.

En només cinquanta anys, la marmota s’ha expandit pràcticament per tota la serralada pirinenca, passant per Navarra, fins al Ripollès, i ha augmentat exponencialment la seva població de les 500 originalment alliberades, fins a més de 10.000 exemplars, segons les últimes estimacions.

Aquesta capacitat d’expansió es deu principalment a la gran quantitat d’hàbitat favorable existent actualment i, sobretot, a la poca pressió que hi exerceixen els seus predadors: l’àguila daurada, la guineu i possiblement el llop.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: