El treball de camp és més difícil del que sembla….

Ja torno a ser aquí, després de tres dies incomunicats a la muntanya intentant atreure les marmotes cap a les trampes. Dic intentant perquè altre cop es van riure de nosaltres, anaven passant i passant les hores i apart de dues que van caure varies vegades (si ruques) i per tant ja marcades la resta no tenien cap mena d’intenció d`entrar a la trampa. Creiem que en aquesta època estan per altra feina, estan apunt de parir i a més hi ha molta competència pel territori.

Durant aquests tres dies he llegit un llibre i mig: La princesa que creia en contes de fades i el Món Groc.

 

La princesa que creia en contes de fades, és un relat per adolescents que simbolitza el viatge que tots fem a través de la vida a mesura que separem la il·lusió de la realitat, ens adaptem als somnis i a les ferides de la nostre infància, i descobrim qui som en realitat i com funciona la vida. Per a tots els que han lluitat contra el dolor de la infància, contra els sentiments do ser prou bo,  o els qui han cedit el seu poder a un príncep inadequat. La princesa que creia en contes de fades demostra que es finals feliços –i els nos començaments- son sempre possibles.

 

El Món Groc, un llibre que resulta ser una fórmula per mirar la vida amb positivisme i alegria.

M’ha quedat una bona sensació, tinc ganes de seguir-lo llegint però resulta que he de prioritzar altres cosetes perquè el màster ja s’acaba però encara queden alguns treballets.

De totes maneres, centrant-nos en el llibre, no crec que ens tinguem que posar a buscar per tot arreu als “grocs”, però és curiós com té raó, i moltes vegades tenim al costat a algú especial que ens ajuda ni que sigui per uns moments. Miraré a la gent diferent…?

Albert Espinosa és enginyer industrial, guionista, actor i director de cinema i teatre . La seva vida va canviar quan als 13 anys li varen diagnosticar càncer, als 14 li varen amputar una cama, als 16 el pulmó esquerre i als 18 part del fetge.

Va passar 10 anys entrant i sortint dels hospitals i quan li varen dir que s’havia curat i no havia de tornar més a l’hospital, va tenir por perquè es va adonar que el millor que ell sabia fer era lluitar contra el càncer.

La seva malaltia li va ensenyar moltes coses, li va ensenyar que morir no és trist, que el que és trist és no viure i des de llavors, els seus guions de teatre i cinema han explicat que el càncer et regala vida, que en els hospitals hi hauria d’haver jocs i piscines per no morir-se d’avorriment , que tenim dret a estar tristos, això també és viure!, que als malalts se’ls ha de preguntar per la seva malaltia, però que, sobre tot, s’ha de VIURE.

El món groc, “El mundo amarillo” llibre d’Albert Espinosa, és el seu món,  una filosofia, una forma de viure. És la nova forma que l’Albert te de veure la vida després de la seva malaltia, son els temes que apareixen a la majoria de les seves pel·lícules : Tu vida en 65’, Va a ser que nadie es perfecto o Planta 4ª. El món groc, per definir-lo en poques paraules, és aplicar las ensenyances que va aprendre en els seus 10 anys amb càncer a una vida sense càncer.

Per si algú vol saber més d’Albert Espinosa, aquesta és la seva pàgina web:

http://www.albertespinosa.com/

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: